Les cokes vam emprendre la nostra última i
fantàstica aventura com a grup: un gran viatge a Sardenya per finalitzar la
nostra etapa.
Vam marxar el dia 29 d’agost amb moltíssima
il·lusió cap a l’aeroport de Girona per agafar un avió que ens duria a
l’Alguer. El viatge estava preparat per veure tota aquesta genial illa italiana
durant dues setmanes.
A l’Alguer vam gaudir del bon temps de la zona,
la visita a unes coves al·lucinants: les coves de Nettuno i la cristalina aigua
de les seves platges. A les coves ens hi vam arribar amb vaixell i entre mals i
marejos vàrem flipar amb les estalactites i estalagmites que s’hi troben.
El dia 1 vam llogar una furgoneta i un cotxe
petitó i ens vam dirigir cap a Oristano on ens hi vam estar una nit i el dia
següent vam seguir la nostra ruta per carretera. Pel camí vam fer una parada a
la spiagga de las piscinas on vam topar amb unes grans onades molt fortes. Ben
refrescats aviat arribàrem a la capital: Cagliari, situada al sud de l’illa.
Estàvem allotjats en un bed&breakfast molt cèntric. A Cagliari vam visitar la
ciutat, vam disfrutar de rebaixes (sobretot de roba interior i uns pakistanesos
amb els quals es podia regatejar) i una mica de festeta. També descobrírem un
lloc de buffet lliure i cocktails per sopar que s’adaptava perfectament a les
nostres necessitats (jeje). A part de sortir també ens vam dedicar a descobrir
cales, i ho vam fer! Unes platges precioses amb una aigua i unes roques dignes
de postal. Cal destacar que als migdies ens alimentàvem a base d’entrepans fets
de pa de motlle de supermercat i raïm, una dieta curiosa però que ens va
permetre sobreviure. Als vespres, era l’hora del menjar típic italià: pizza i
pasta, tot i que algun kebab també vam degustar.
La següent parada era Olbia, a la província de
Olbia-Tempio. A la nit, vam anar a parar a una discoteca a San Teodoro d’alt-stànding, diferent al que estem
acostumats per aquí. Va ser una oportunitat per conèixer altres tipus de locals
que s’allunyen a la realitat que coneixem dels que solem freqüentar a casa
nostra.
Després d’aquella nit vam viure un moment
màgic, vam anar a parar a la platja La Cinta on vam poder gaudir de la sortida
del sol. Un paisatge preciós amb uns colors i unes aigües fantàstiques i un
banyet de bon matí que va anar bé per refrescar-nos una mica.
Al dia següent vam descobrir noves platges de
la zona, també amb una sorra molt clara igual que l’aigua. I la resposta al que
us pregunteu és que sí, ens passàvem el dia de platja en platja, però això és
Sardenya amics, si no gaudeixes com déu mana de les seves platges i cales és
com menjar-te un gelat sense gust!
De camí a la nostra propera parada vam visitar Porto Cervo, perquè
us feu una idea és un lloc on la gran majoria de nosaltres no es podria prendre
un cafè cada dia més de dos setmanes seguides. Cotxes de luxe, iots molt grans,
botigues de roba caríssima... i un temps molt mediterrani, vam fer una mica els
curiosos per aquella zona i després vam anar a dinar (entrepans altre cop) i a
banyar-nos a la platja de Palau.
Més tard arribàrem a la ciutat de Sassari, que
es troba al nord de l’illa. Estàvem allotjats una mica allunyats del centre
però el buffet lliure de l’esmorzar valia molt la pena.
El dia següent vam passar per Porto Torres i ens vam arribar a visitar
Castelsardo, on hi ha un castell situat a dalt d’una petita muntanyeta. Ens
dedicàrem a fer una mica de guiris
buscant souvenirs i comprant una mica
de provisions.
Després de dutxar-nos i arreglar-nos a l’hotel
de Sassari vam tornar a Castelsardo per sopar i celebrar el 18è l’aniversari de
la nostra estimada Júlia que el dia següent es feia gran! Així doncs, vam anar
a una mena de discoteca que se celebrava una festa d’espuma, on algunes de
nosaltres es van trobar com peix a l’aigua (o en escuma en aquell cas).
Quan ens vam llevar, vàrem visitar el centre
de Sassari, que vam trobar diferent a les anteriors ciutats que havíem
trepitjat.
I per tristesa nostra ja arribava l’últim
dia... així que vam recollir totes les nostres coses i vàrem enfilar camí cap a
l’Alguer on a la tarda sortia el nostre avió.
Tot acaba on tot comença i així també va ser
el nostre viatge. Unes vacancetes amb molt bona companyia, moltes aventures i
moments, riures, cançons, menjars, platges, abraçades, carreteres, música,
quilòmetres, sorra, paisatges... I costaria molt de resumir tota aquesta última
aventura: 9 femelles, 2 mascles, 1 furgoneta i un cotxe d’expedició per tota
l’illa de Sardenya.
La nostra etapa com a nenes del mijac s’acaba
i us animem als que encara ho sou a disfrutar-ho i aprofitar-ho al màxim perquè
el temps passa volant!
I aquí ens despedim de vosaltres estimats
mijaquers, esperem no haver-vos fet gaire enveja amb el nostre relat i que
hagueu passat unes grans vacances!
Però tranquils, no estigueu tristos perquè les
cokes seguirem estant presents al MIJAC !!!
Una abraçada i fins aviat!
L'aventura d'enguany dels Rovellons ha estat fer una súper travessa de Banyoles a Ripoll!
El diumenge 23 de juliol, tots els Rovellons, famílies i monitors ens vam llevar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, ja que tots esperàvem aquell dia amb moltes ganes! 
Aquest estiu els Paxios vam decidir fer una
ruta diferent i propera. A les 07:30h ens vam retrobar a l’estació d’autobusos
per emprendre el nostre camí cap a Vic. 
El setè dia, vam sortir de la Garriga, molt agraïts dels
monitors dels locals, i ens vam dirigir amb moltes ganes cap a Santa Eulàlia de
Ronçana, on sabíem que ens esperava un càmping ple d’emocions amb una gent
encantadora i molt divertida amb ganes de fer moltes activitats. Quan vam
arribar feia molt vent i ens van haver de deixar moltes estaques, ja que amb
els Claus no en teníem prou. Aquell vespre vam sopar uns frankfurts immensos
que ens van fer quedar com “tuixonets”.
El penúltim dia ens vam quedar al càmping l’esplanada, a
fer activitats amb la gent d’allà. En feien a totes hores! Van fer activitats
d’aigua i van fer amics de diverses edats. Al vespre van anar al karaoke que
organitzaven i ningú va tenir cap mena de vergonya per sortir a cantar.
De camí a la nostra propera parada vam visitar Porto Cervo, perquè
us feu una idea és un lloc on la gran majoria de nosaltres no es podria prendre
un cafè cada dia més de dos setmanes seguides. Cotxes de luxe, iots molt grans,
botigues de roba caríssima... i un temps molt mediterrani, vam fer una mica els
curiosos per aquella zona i després vam anar a dinar (entrepans altre cop) i a
banyar-nos a la platja de Palau. 
Però tranquils, no estigueu tristos perquè les
cokes seguirem estant presents al MIJAC !!!
