DIUMENGE 17 DE JULIOL
El primer dia de la travessa dels Rovellons vam quedar tots al càmping de Sant Llorenç de Morunys a les 12 del
migdia per tal de passar la tarda junts i preparar-nos per començar a caminar
el dia següent. Just arribar a la nostra parcel·la, vam organitzar-nos amb
grups de tendes i les vam muntar. El primer dia tots portàvem menjar de casa
(entrepans, tuppers, ...) i no vam utilitzar els fogonets per cuinar. Com que
el el càmping tenia piscina vam aprofitar per reumullar-nos (després d’haver
fet la digestió!!) i prendre el sol.
Al final del dia, vam
anar a dormir molt d’hora per tal de llevar-nos amb forces l’endemà.
DILLUNS 18 DE JULIOL
Dilluns 18 de juliol, ens vam llevar a les
6h del matí, vam plegar tendes i deixant enrere el càmping de Sant Llorenç de
Morunys, vam començar la travessa.
A les 7h arribàvem a la plaça del poble de
Sant Llorenç de Morunys, on ens vam trobar a la Gemma, que s’incorporava a la
travessa. Aprofitant aquest moment de trobada, vam fer parada per esmorzar i
agafar energies per caminar.
Dit i fet, posem rumb
cap al nostre primer objectiu; l’Ermita de Sant Cristòfol.
Els munis deien que eren 500 metres de
desnivell, però quin desnivell que té la Serra de Busa!!!! Va ser deixar Sant
Llorenç de Morunys enrere, deixar la carretera i enfilar-nos muntanya amunt. I
com pujava! Era ben dret i les motxilles, com pesaven!
No va ser fins les 3h de la tarda, entre que
els camins es difuminaven i ens perdíem i tot era costa amunt, ben dret, que no
vam arribar al Mirador de Busa, això si, en aquesta Serra i vam deixar un
record; l’aïllant de la Mireia.
Un cop al Mirador, vam fer parada tècnica,
per dinar uns raviolis enllaunats ben merescuts. Boníssims!
Seguidament, i abans que ens vingui la
nyonya de després de dinar, vam tornar engegar, ens quedava mitja hora de camí
fins a trobar l’Ermita de Sant Cristòfol.
Allà vam plantar campament, vam poder omplir
les cantimplores a la Font de Busa, i vam sopar. Aquesta nit va xerrar i cridar
tant com vam voler, ja que no érem a cap càmping i no teníem veïns.
DIMARTS 19 DE JULIOL
Dimarts 19 de juliol, ens vam llevar ben
d’hora ben d’hora a les 5h del matí (quina son!). Vam desmuntar campament, vam
esmorzar per agafar forces de nou i som-hi, a per la segona etapa ( estàvem ben
cansats del primer dia, que va ser més dur del que ens pensàvem!).
Malgrat el cansament del primer dia, com uns
valents i perquè el camí era més planer, vam anar fent la segona etapa de la
travessa. L’objectiu; el càmping d’Aigua d’Ora.
Després de 12 km, hi vam arribar. Vam muntar
les tendes, ben cansats, i un cop tot recollit cap a la piscina a treure’ns el
cansament i després una bona dutxa ben merescuda!.
Vam sopar, no sense abans fer uns riures, ja
que els frankfurts, se’ns havien fet malbé i feien molta pudor així que els
monitors ja tenien feina a pensar un altre menú, pel proper dia que tocarien
frankfurts, ja que només, de sans, en quedaven per un àpat, el de sopar.
Seguidament, a dormir que l’endemà ens
esperava una etapa molt dura.
DIMECRES 20 DE JULIOL
Relat d’un monitor...
Vam començar el dia
amb una sorpresa molt interessant per part dels nens i nenes de rovellons. El
dia abans els hi havíem dit que ens llevaríem a les 6 per poder caminar millor
pel sol, però a causa del cansament del grup, els monitors vam discutir i
finalment vam canviar els plans, arribant a la conclusió de parar la travessa
on la vam deixar. Per tant, aquell matí podíem dormir fins més tard. Els
rovellons però, amb molta alegria i energia es van llevar a les 6 i van
començar a desmuntar les tendes amb crits i molt xivarri per tot el càmping.
Els monitors sorpresos per aquest fet, i disgustats per haver cregut els
nostres infants ens vam despertar i els vam fer fer una caminada pel càmping,
(s’ho van passar pipa jeje).
Després cap allà al
mig dia ens van passar a buscar el Jaume i la Mònica i ens van portar cap a Berga,
que era el lloc on passaríem els següents dos dies. Així doncs per grups vam
anar arribant fins el punt que hi vam ser tots i vam poder començar la caminada
cap al càmping “ressort”, un paradís al mig d’una autopista. Un cop instal·lats
vam deixar les criatures corre pel càmping i descobrir terres inexplorades per
ells. A la nit no sabem ben bé quina hora ja que no teníem rellotges vam sopar
i vam anar a dormir.
DIJOUS 21 DE JULIOL
Un sol calorós i
resplendent va entrar per les nostres tendes despertat-nos d’aquell son profund
que teníem després d’haver caminat aquell dia pel càmping. Després d’esmorzar,
els monitors van preparar un joc de relleus pels qui no havien acabat les
voltes al dia anterior, bàsicament un entrenament de la mà del muni Bernat.
Després
d’una mica d’exercici, ens vam posar el banyador per anar cap a la piscina a
relaxar-nos.
Més tard vam dinar, i
després de fer una mica de mandres ens vam rentar la cara per no fer mala ganya
i emprenguérem una ruta per la capital del Berguedà que va concloure amb un
gelat boníssim per berenar. Un cop vam ser al càmping de nou vam començar a fer
el sopar i un cop el sol ens va deixar veure al lluna i les estrelles ens vam
ficar el sac per afrontar el següent dia amb molta força.
DIVENDRES 22 DE
JULIOL
El
divendres, per fi ja havíem acabat els entrenaments del mister Bernat, de manera
que ens vam poder llevar amb una mica més de calma, però amb moltes ganes
d'aprofitar el dia! Així que nomes llevar-nos vam fer un bon esmorzar i de seguida ens vam afanyar a
posar-nos el banyador per ser els primers en poder entrar a la piscina! La
veritat es que va valer molt la pena anar d'horeta perquè vam poder gaudir de
la piscina tota per nosaltres sols.
A les 13:00h sortia l'únic autobús cap a
Saldes de tota la setmana de manera que de seguida vam recollir les tendes i
fer les motxilles per posar rumb cap a l'estació d'autobusos de Berga, mentre
els núvols anaven tapant cada cop més el cel i avisaven d'una bona
tempesta.
A l’estació, ens van fer
pujar en un mini bus i una
taxi-furgoneta per portar-nos a tots cap a Saldes. Una cosa si que us
podem dir: els conductors eren d'allò més simpàtics i ens vam fer molt amics!!
Tant que ens van deixar just a la porta del càmping i ens van estalviar una
caminadeta sota la pluja!
Un cop ja al càmping Repòs del Pedraforca, ens van deixar
una sala molt xula per poder cuinar sense mullar-nos. Quan va afluixar la pluja vam aprofitar per plantar les tendes en una
zona del tot privilegiada amb una vista preciosa del Pedraforca.
La resta de la
tarda-vespre la vam passar intentant aixoplugats jugant fins que van arribar la Maria i
l'Oriol, dos monitors més que pujaven a gaudir del final de la travessa amb
nosaltres. Finalment vam sopar i vam
anar a dormir amb una bona frasqueta!!
DISSABTE
23 DE JULIOL
Vam agafar el camí des del càmping que anava pujant a poc a poc. Vam passar per un mirador amb unes vistes molt boniques i després per
un petit tram de carretera que ens deixava just a l'inici del camí de
l'ascensió al cim. El camí de la Gallina Pelada pujava bastant més dret però al anar sense motxilla i després dels
entrenaments del Bernat ho vam fer amb un bon ritme.
Finalment a l'hora de
dinar arribàvem a d'alt la serra d'Ensija, al Refugi de Delgado Úbeda on vam
fer una parada per dinar els entrepans que havíem portat. Més tard vam
emprendre l’últim petit tram cap el cim de la Gallina Pelada. Les vistes des de
dalt de tot eren espectaculars, l'esforç havia valgut
molt la pena!
Des del cim, vam enfilar el camí de tornada, ara
si, tot de baixada fins al càmping.
Ben cansats ens vam fer unes bones dutxes, i
després de sopar vam anar cap a dormir ja que el cansament es notava. Bona nit
rovellons!
DIUMENGE 24 DE JULIOL
Ens vam llevar amb un
sol espatarrant. Vam esmorzar tot junts i vam fer-nos les motxilles. Havia arribat
l’últim dia de travessa! Després d’una setmana tot junts havia arribat l’hora
de recollir-ho tot per marxar cap a casa. Així doncs, vam netejar les tendes i
les vam plegar, vam recollir totes les nostres coses i vam anar a l’entrada del
càmping on al cap de poc van arribar els pares.
Entre explicacions d’anècdotes,
abraçades i rialles ens vam acomiadar d’aquesta magnífica travessa d’estiu..!!
Tot i així no
patiu....
Ens tornem a veure a
l’octubre amb l’inici del curs!
Fins aviat!!
ROVELLONS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada