Aquesta Setmana Santa, els Llumins i els Nàufrags hem anat
tres dies de colònies a descobrir una nova versió de la llegenda de Sant Jordi,
a “Castelladral”, del 13 al 15 d’abril.
El dissabte vam quedar de bon matí al Mijac per anar tots
junts cap a la casa. Un cop allà, com sempre, vam explorar una mica la casa i
els voltants, ens vam instal·lar i vam jugar a uns quants jocs per trencar el
gel. Tot jugant se’ns va fer l’hora de dinar i vam fer una gran rotllana, vam
treure els entrepans i els “tuppers” que dúiem de casa i... bon profit!
Havent dinat vam tenir una estona lliure per seguir
explorant Castelladral fins que els monitors ens van explicar que l’home que
porta la casa de colònies els havia donat unes pàgines molt peculiars.
Pertanyien al diari personal de la princesa Cleodolinda, la princesa que
apareix a la Llegenda de Sant Jordi. No obstant, el que escrivia al seu diari
no tenia res a veure amb la típica llegenda... Per poder llegir les seves
paraules vam haver de superar una sèrie de proves ambientades en el món dels
prínceps, les princeses i els dracs. La Cleodolinda explicava que ella no volia
viure la típica vida de princesa que els seus pares la forçaven a viure, ella
realment volia viure aventures. A més, a l’última pàgina, la princesa ens
avisava que el cavaller Jordi havia desaparegut i que tothom creia que se
l’havia endut el drac! Després de descobrir tot això ja va tocar berenar per
agafar forces.
Aquella mateixa tarda també vam assajar els balls de
Caramelles de cada grup per tal de fer-ho molt bé el cap de setmana vinent.
Quan vam acabar l’assaig, vam sopar i més tard vam començar
el joc de nit. El joc de nit va consistir en un seguit de proves per aconseguir
més pistes sobre el que ens havia explicat la Cleodolinda. Vam trobar uns
quadrats amb trossos d’una espècie d’abecedari codificat, però no hi era tot.
Ens faltava molt encara per poder desxifrar alguna cosa clara... Així doncs,
vam anar a dormir i a esperar a veure què trobàvem el dia següent.
El segon dia, un cop ben esmorzats, els monitors ens van dir
que el que podíem fer era sortir a buscar a veure si trobàvem la cova d’algun
drac que s’hagués pogut emportar a en Sant Jordi. I això vam fer. Vam omplir
cantimplores, ens vam guardar un parell d’entrepans i vam començar a caminar
cada cop més lluny per veure si trobàvem al cavaller. Malauradament, pels
voltants de Castelladral no vam trobar cap cova... Això sí, vam trobar més
peces d’aquell codi jeroglífic que havíem trobat, i més endavant també vam
trobar una carta escrita amb aquest codi!
Vam dinar a mig camí de tornada cap a la casa de colònies i
un cop hi vam arribar ens vam disposar a desxifrar el codi. Era un codi bastant
estrany i difícil d’entendre, però per
grupets ens vam anar trencant la closca fins que ho vam aconseguir transcriure
tot. Era una carta escrita pel mateix
Sant Jordi! El que ens va explicar, però, no ens va deixar indiferents. Ens va
dir que no se l’havien emportat pas a la força ni l’havien segrestat. El que
realment va passar va ser que ell va
marxar amb el drac a veure món i a jugar amb ell, no estava pas en perill i no
teníem de que preocupar-nos: El drac era bo, i a més era amic d’en Sant Jordi!
Durant la tarda, un cop ja ens havíem assegurat que el
cavaller estava bé, vam fer un meravellós taller: amb un tub de paper de vàter,
unes quantes cintes de paper de seda i una mica de pintura; vam fer un drac que
treia foc quan bufaves a través del tub!
Després, quan tots ja havíem fet el drac, per tal d’esperar
que s’assequés la pintura, vam tornar a assajar caramelles, aquest cop amb més
ganes que el dia anterior. Ja teníem els balls casi enllestits i anàvem més per
feina.
Al vespre vam sopar i vam baixar a una sala que hi ha als
baixos de la casa. Allà vam fer una vetllada molt divertida. Els monitors ens
havien preparat el joc de l’Oca però en versió Sant Jordi... “De drac a drac i
tiro perquè m’ha tocat!” Com no podia ser d’altre manera al MIJAC, vam guanyar
tots i totes! Tot i així, va ser una partida molt emocionant, que ens va deixar
a tots més cansats del que ja ho estàvem. Quan vam acabar vam anar al llit, i
en ben poca estona ja estàvem tots adormits.
El matí següent, que ja era l’últim de les colònies, ens vam
llevar molt ràpid per poder fer les motxilles, esmorzar, fer serveis i gaudir
dels últims moments que ens quedaven a Catelladral tots plegats. Durant el matí
vam descobrir que un quadre que havia estat penjat durant totes les colònies al
menjador, representava al cavaller Sant Jordi, i darrere d’aquest, hi havia una
frase escrita amb el codi que havíem desxifrat anteriorment!
Un cop vam transcriure aquesta frase vam descobrir que hi
deia: “Si els ous del drac vols trobar, un gol hauràs de marcar!” Així doncs,
vam baixar tots corrents cap al camp de futbol, on en una porteria, hi vam
trobar una petita xarxa plena de petits ous brillants. Eren de xocolata!
Aquest petit obsequi que vam trobar ens va ajudar a
començarà fer gana pel dinar. Vam seguir
jugant, vam pujar a menjar i en un tres i no res ja teníem els pares i mares
esperant-nos davant la casa. Què ràpid passen les colònies i què bé que ens ho
passem!
