El passat 18 de juliol els Nàufrags, Pingüins i Llamps i Trons vam
marxar de colònies a Santa Eugènia d’Agullana fins el dia 26. Allà vam passar
moltes aventuretes que us expliquem a continuació!
18 de juliol
Vam dir adéu als papis i mamis i vam marxar amb autobús cap a Santa
Eugènia d’Agullana. El viatge va ser una mica llarg però finalment vam arribar
a la casa. Allà ens van venir a rebre la masovera de la casa, la pubilla i el
capellà per donar-nos la benvinguda. Ens van explicar que durant aquella
setmana retornaríem a l’any 1915 i viuríem la vida rural d’aquell any.
Durant el dia vam estar fent jocs per conèixer-nos a tots nosaltres
i per conèixer la zona. Fins i tot a la nit vam haver d’ajudar a un pagès a
buscar els seus animals que s’havien escapat, va ser complicat perquè
s’escapaven molt fàcilment però ho vam aconseguir!
19 de juliol
Ens vam despertar i ens va venir a veure el bisbe. Ens va dir que
l’havíem d’ajudar a recol·lectar aliments per donar a la gent pobra, així que
vam haver de guanyar-nos aquests aliments per poder-li donar després. A la
tarda vam haver de transportar aquests aliments per un circuit d’allò més
entretingut. Fins i tot vam haver de travessar un “llac” misteriós amb una
barqueta...
Donats
els aliments al bisbe, ens vam haver de fer el sopar! Doncs sí sí, el que llegiu. Ens
vam fer unes pizzes posant els ingredients que més ens venien de gust i ens les
vam menjar per sopar. Mmmmmm... Que boníssimes que estaven!
20 de juliol
Un cop llevats, ens va venir a veure la família de Can Cereal, una
família mooolt
maca que ens va explicar que vivien en un molí i ens va fer conèixer el procés
del blat. Vam haver d’aconseguir farina per poder fer una guerra a la tarda.
Però abans, per grupets vam anar a fer la nostra pròpia cabanya pel bosc.
A la tarda, finalment vam fer la guerra de farina. Vam quedar tots
ben blanquets! Després ens vam dutxar per estar ben nets per la festa que ens
esperava a la nit: la gran festa del pa! Vam fer un tastet de diferents tipus
de pa tot fent jocs.
21 de juliol
Després de treure’ns les lleganyes dels ulls,
un pagès de la zona ens va venir a demanar ajuda: havia perdut a tres porcs.
Primer vam buscar els seus rastres però no els vam trobar. Després vam fer
varies activitats per trobar tòfones i fer una trampa per atreure’ls.
Visca!!!! A la tarda vam anar a veure les
trampes i els porcs estaven dins. Vam fer u circuit per aconseguir els pals per
fer la matança del porc...van sortir uns espetecs boníssims...mmmmmmmm!!!
A la nit, tot havent sopat, ens van explicar
una història terrorífica sobre la casa: havia sigut un antic escorxador.
Després, vam entrar a la casa i uff! Algun ensurt ens vam endur!
22 de juliol
El dimecres va ser un dia esportiu. Tocaven Olimpíades però no unes
qualsevol i qui millor que l'alcalde d'Agullana per fer el pregó i
donar-nos el tret de sortida. L'entrenament ens va portar tot el matí
(calia evitar lesions).
Després d'un altre bon dinar va arribar la tan esperada competició.
Cadascú va poder descobrir les seves fantàstiques habilitats: resistència,
equilibri, flexibilitat, força i d'altres que desconeixíem. A la nit hi va
haver l'entrega de premis va reduir el cansament el que portaven tots els
competidors i jutges.
23 de juliol
Bona nit a tothom! Començava
el dia al revés amb l'assassinat del terratinent en directe. Quin mal rotllo!
Tothom culpava a l'altre de ser l'assassí emmascarat. (Mare meva, quines
discussions vam tenir durant el sopar matiner). En acabat, més conflicte, va
arribar la guerra de pintura. Vam berenar i tocava refer tots els danys causats
per la guerra.
Un dinar ben esperat a la vesprada i ens vam posar a la recercar
del testament del terratinent partit en trossos amagats.
Ara ja només ens quedava, la dutxa, l'esmorzar i la gimnàstica. Bon
dia!
24 de juliol
Aquell matí tocava buscar-nos la vida per
dinar. Els monitors ens porten d’excursió fins al poble d’Agullana i un cop
allà ens donen un plànol per grup i ens diuen: “Espavileu nois, a buscar el
dinar!”. La revolució del mijac Safa va arribar al tranquil poble. Per sort, tots els grups van poder menjar.
Aleshores, la visita inesperada de la pluja
ens fa canviar els plans. Res de caminar i tots a sota un pont fins que de cop,
va passar un miracle. Un bon senyor passa per davant nostre i ens ofereix un
desitjat aixopluc, el seu garatge.
Vam anar amb els cotxes dels monitors fins a
la casa. Uns a jugar jocs de taula i uns altres a fer el taller de samarreta.
Sopar una mica i, com que tots estàvem cansadets, vam fer una reposada partida
d’Agullanapoly.
25 de juliol
Ens vam aixecar i ens van venir a veure l’hereu
i la pubilla d’Agullana. Ens van explicar que era festa major i que al vespre
faríem el festival de la cançó. Però hi havia un problema: a l’hereu li havien
donat un cop al cap i no se’n recordava del pregó. La pubilla ens va demanar ajuda i vam
investigar qui li havia donat el cop, amb què i quan. Després de varies
activitats vam descobrir al culpable.
Tot havent dinat ens vam posar a fer els
preparatius pel vespre tot ballant, cantant i pintant el nostre mural.
Al vespre....alegria! Havia arribat el festival
de la cançó. Després d’ensenyar a companys i monitors les cançons que havíem
escrit, vam fer una mica de “disco”. Els més animats vam ballar tota l’estona!
26 de juliol
Oooohh...havia arribat l’últim dia. Abans
d’esmorzar vam fer les motxilles i vam recollir l’habitació. Durant l’esmorzar vam descobrir, amb molta
xocolata, qui era el nostre amic invisible. Després vam fer el judici del zorro
amb penyores d’ous i aigua!
Després de dinar vam fer una mica d’estona
lliure i ja va venir l’autobús a buscar-nos. Durant el trajecte no es sentia ni
una mosca....tots ben adormits després d’unes colònies molt divertides!
Després de l’estona
lliure, vam preparar les actuacions per entrar al circ. Actuacions que vam
representar abans de sopar.
Després de dinar van
aparèixer una pallassa, un mag, una domadora d’animals i un presentador.
Aquests volien que féssim més proves per poder entrar al circ.
Després de sopar vam
fer un concurs titulat “tu circ que vals”, quina xispa que gasten aquests
monitors. Amb els concurs ens ho vam passar molt bé. El què no sabíem és que
els monitors ens tenien una broma preparada per després del joc de nit.
