Colònies 2015 - Retorn al 1915

El passat 18 de juliol els Nàufrags, Pingüins i Llamps i Trons vam marxar de colònies a Santa Eugènia d’Agullana fins el dia 26. Allà vam passar moltes aventuretes que us expliquem a continuació! 

 18 de juliol 

 Vam dir adéu als papis i mamis i vam marxar amb autobús cap a Santa Eugènia d’Agullana. El viatge va ser una mica llarg però finalment vam arribar a la casa. Allà ens van venir a rebre la masovera de la casa, la pubilla i el capellà per donar-nos la benvinguda. Ens van explicar que durant aquella setmana retornaríem a l’any 1915 i viuríem la vida rural d’aquell any. 

Durant el dia vam estar fent jocs per conèixer-nos a tots nosaltres i per conèixer la zona. Fins i tot a la nit vam haver d’ajudar a un pagès a buscar els seus animals que s’havien escapat, va ser complicat perquè s’escapaven molt fàcilment però ho vam aconseguir! 

  19 de juliol 

 Ens vam despertar i ens va venir a veure el bisbe. Ens va dir que l’havíem d’ajudar a recol·lectar aliments per donar a la gent pobra, així que vam haver de guanyar-nos aquests aliments per poder-li donar després. A la tarda vam haver de transportar aquests aliments per un circuit d’allò més entretingut. Fins i tot vam haver de travessar un “llac” misteriós amb una barqueta...  

 Donats els aliments al bisbe, ens vam haver de fer el sopar! Doncs sí sí, el que llegiu. Ens vam fer unes pizzes posant els ingredients que més ens venien de gust i ens les vam menjar per sopar. Mmmmmm... Que boníssimes que estaven!  

  20 de juliol 

 Un cop llevats, ens va venir a veure la família de Can Cereal, una família mooolt maca que ens va explicar que vivien en un molí i ens va fer conèixer el procés del blat. Vam haver d’aconseguir farina per poder fer una guerra a la tarda. Però abans, per grupets vam anar a fer la nostra pròpia cabanya pel bosc. 

 A la tarda, finalment vam fer la guerra de farina. Vam quedar tots ben blanquets! Després ens vam dutxar per estar ben nets per la festa que ens esperava a la nit: la gran festa del pa! Vam fer un tastet de diferents tipus de pa tot fent jocs. 

  

21 de juliol

Després de treure’ns les lleganyes dels ulls, un pagès de la zona ens va venir a demanar ajuda: havia perdut a tres porcs. Primer vam buscar els seus rastres però no els vam trobar. Després vam fer varies activitats per trobar tòfones i fer una trampa per atreure’ls.

Visca!!!! A la tarda vam anar a veure les trampes i els porcs estaven dins. Vam fer u circuit per aconseguir els pals per fer la matança del porc...van sortir uns espetecs boníssims...mmmmmmmm!!!

A la nit, tot havent sopat, ens van explicar una història terrorífica sobre la casa: havia sigut un antic escorxador. Després, vam entrar a la casa i uff! Algun ensurt ens vam endur!

22 de juliol 

El dimecres va ser un dia esportiu. Tocaven Olimpíades però no unes qualsevol  i qui millor que l'alcalde d'Agullana per fer el pregó i donar-nos el tret de sortida. L'entrenament ens va portar tot el matí  (calia evitar lesions).  

Després d'un altre bon dinar va arribar la tan esperada competició. Cadascú va poder descobrir les seves fantàstiques habilitats: resistència, equilibri, flexibilitat, força i d'altres que desconeixíem. A la nit hi va haver l'entrega de premis va reduir el cansament el que portaven tots els competidors i jutges.  

 23 de juliol 

Bona nit a tothom! Començava el dia al revés amb l'assassinat del terratinent en directe. Quin mal rotllo! Tothom culpava a l'altre de ser l'assassí emmascarat. (Mare meva, quines discussions vam tenir durant el sopar matiner). En acabat, més conflicte, va arribar la guerra de pintura. Vam berenar i tocava refer tots els danys causats per la guerra. 

Un dinar ben esperat a la vesprada i ens vam posar a la recercar del testament del terratinent partit en trossos amagats.  

Ara ja només ens quedava, la dutxa, l'esmorzar i la gimnàstica. Bon dia!  

 24 de juliol 

Aquell matí tocava buscar-nos la vida per dinar. Els monitors ens porten d’excursió fins al poble d’Agullana i un cop allà ens donen un plànol per grup i ens diuen: “Espavileu nois, a buscar el dinar!”. La revolució del mijac Safa va arribar al tranquil poble.  Per sort, tots els grups van poder menjar.

Aleshores, la visita inesperada de la pluja ens fa canviar els plans. Res de caminar i tots a sota un pont fins que de cop, va passar un miracle. Un bon senyor passa per davant nostre i ens ofereix un desitjat aixopluc, el seu garatge.

Vam anar amb els cotxes dels monitors fins a la casa. Uns a jugar jocs de taula i uns altres a fer el taller de samarreta. Sopar una mica i, com que tots estàvem cansadets, vam fer una reposada partida d’Agullanapoly.

  25 de juliol

Ens vam aixecar i ens van venir a veure l’hereu i la pubilla d’Agullana. Ens van explicar que era festa major i que al vespre faríem el festival de la cançó. Però hi havia un problema: a l’hereu li havien donat un cop al cap i no se’n recordava del pregó.  La pubilla ens va demanar ajuda i vam investigar qui li havia donat el cop, amb què i quan. Després de varies activitats vam descobrir al culpable.

Tot havent dinat ens vam posar a fer els preparatius pel vespre tot ballant, cantant i pintant el nostre mural.

Al vespre....alegria! Havia arribat el festival de la cançó. Després d’ensenyar a companys i monitors les cançons que havíem escrit, vam fer una mica de “disco”. Els més animats vam ballar tota l’estona!

 26 de juliol

Oooohh...havia arribat l’últim dia. Abans d’esmorzar vam fer les motxilles i vam recollir l’habitació.  Durant l’esmorzar vam descobrir, amb molta xocolata, qui era el nostre amic invisible. Després vam fer el judici del zorro amb penyores d’ous i aigua!

Després de dinar vam fer una mica d’estona lliure i ja va venir l’autobús a buscar-nos. Durant el trajecte no es sentia ni una mosca....tots ben adormits després d’unes colònies molt divertides!