L'aventura d'enguany dels Rovellons ha estat fer una súper travessa de Banyoles a Ripoll!
Aquí en teniu les anècdotes i vivències...
DIUMENGE:
El diumenge 23 de juliol, tots els Rovellons, famílies i monitors ens vam llevar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, ja que tots esperàvem aquell dia amb moltes ganes!
El nostre punt de trobada era el pàrquing del Carrefour, (on vam coincidir amb alguns fiesteros que encara no havien anat a dormir) i allà érem tots amb cares de son però apunt per marxar de travessa. Ens vam repartir en cotxes i vam posar rum fent una bona caravana cap a Banyoles, punt d'inici de la nostre ruta. Un cop allà, vam fer un bon esmorzar, la foto de grup i un cop ens vam haver acomiadat dels pares i mares vam començar una de les etapes suposadament bastant suaus direcció Besalú.
Es notava que era el primer dia i tots estàvem al 100% de forces, i xerrant avançàvem a molt bon pas sense problemes. El principal tema de conversa: el Quim, que per culpa d'un tall a la mà no gaire bonic s'havia hagut de quedar a Manresa. En algun moment vam tenir sort de la brúixola de l'Aina per poder-nos orientar però s'ha de dir que no ens vam perdre en cap moment. Parts, boscos, camins i alguna pujadeta i baixadeta entre camps acabats d'adobar ( QUINA PUDOOOR!!) i al migdia arribàvem a Besalú.
Veiem el poble ben a prop i de sobte vam tenir un dilema: "Ens arribem al poble a dinar i després ja arribarem fins al càmping o pugem directament al càmping, encara que el poble de Besalú és molt bonic i ens ho perdrem." Doncs bé l'opinió popular va decidir que arribéssim directament al càmping però ens vam endur una sorpresa no gaire agradable quan un cotxe amb uns senyors que semblaven francesos ens va assegurar que quedaven un 2km ben bons fins a arribar-hi. No us mentirem si us diem que van ser els dos pitjors km de tota la travessa amb un sol que apratava ben fort i una gana que se'ns menjava.
Però un cop al càmping tot va tenir la seva recompensa. Dinar d'entrepans portats de casa, plantem tendes per l'amenaça de pluja i mentre ens va aguantar el solet uns bons banys a la piscina que van fer passar tots els mals. I a l'hora de començar a fer el sopar... ( TXAN TXAN TXANNN!!!!) va arribar la pluja i amb ella la gran odissea de la travessa. Estàvem feliçment cuinant unes bones mongetes i unes salsitxes delicioses quan es va posar a ploure. Tots vam recollir ràpid les coses cap a dins les tendes i vam agafar les carmanyoles i els fogonets en busca d'un aixopluc on acabar de cuinar i sopar. Però be.. resulta que compartíem càmping amb un grup de 40 nens i nenes que feien bivac que van començar a corre com bojos amb totes les seves coses cap a l'única sala coberta decent de tot el càmping. Això doncs després d'intentar aixoplugar-nos sota els para-sol de la piscina sense èxit, vam acabar fent el sopar en un lavabo amb goteres!!!! Tot molt curiós i en el seu moment una mica indignant però són aquelles anècdotes que segur que recordarem rient.
Ja cap el tard, la pluja va anar parant i vam tornar tots cap a les tendes, a comprovar que no s'haguessin mullat gaire i cap a fer nones que estàvem ben rendits.
Quan ens vam despertar, a les 6.00h del matí, tots els núvols ja havien marxat! Vam recollir les tendes ven molles, i vam menjar 4 galetes per agafar les primeres forçes per una etapa que pintava durilla però amb moltes ganes. El primer tram de camí, per escurçar, vam decidir no seguir el GR-1, el nostre gran aliat.
Vam fer el bon esmorzar amb pa, nutella i llet condensada quan dúiem aproximadament una horeta caminant prop de una cascada i vam seguir rum a Tortellà on ens vam tornar a creuar amb el GR, un poble amb una gran afició per les culleretes de fusta on els fanals tenien forma de culleres. Aquest poble era aproximadament a la meitat del recorregut que havíem de fer aquell dia, un 20 km, així que vam omplir les cantimplores i vam seguir caminant. Poc després vam creuar amb un pont medieval, el pont de Llierca, on ens vam fer la foto de rigor i allà vam fer una altra paradeta per menjar una mica, ja que prop del migdia i amb una calor que deu ni do ens tocava començar la primera pujada dura de la travessa.
Amb la Clàudia al cap de ban i marcant un ritme que deu ni do tots vam seguir sorprenentment bé fins a la meitat de la pujada. Un fruits secs i tornem-hi fins a arribar al cap de munt de un coll. A partir de llavors tot va ser baixada, una bona baixada d'aquestes que destrossa el genolls, i ja érem al poble de Oix!! Havíem superat la primera etapa difícil i a molt bon ritme! Escarmentats pel dia anterior vam decidir dinar en un parc amb uns gronxadors molt originals i arribar després al càmping. Aquell sobre de pasta carbonara va ser una delícia!! Realment quan hi ha gana tot està més bo! Ben dinat vam recollir el campament i vam decidir-nos a buscar el càmping, que resulta que aquest cop estava només a 5 minuts d'on érem nosaltres!!!
El càmping d'Oix era prou bonic, amb una bona piscina i uns veïns Holandesos molt curiosos.
Vam arribar, vam plantar tendes, ja que tornàvem a tenir uns núvols a sobre una mica amenaçadors, i com no podia ser d'una altra manera vam anar de pet a la piscina. Després ens vam fer unes dutxes ben merescudes i ens vam posar a fer el sopar mentre l'Adrian ens començava a introduir el seu joc de rol al que tant ens vam enganxar. Cadascú tenia el seu personatge dins d'un món de fantasia i on podíem decidir la nostre pròpia història... molt divertit la veritat. I sabeu que? abans de sopar va arribar la Mireia!!! Després de sopar vam fer petar una mica la xerrada i vam anar cap a dormir.
Dimarts va ser un dia de relax! Com que el dia anterior havia estat dur i la següent etapa també pintava força llarga vam fer un dia de descans entremig. Així que ja us ho podeu imaginar: ens vam llevar a quarts de nou, tot un luxe!, vam esmorzar amb calma, vam jugar al joc de l'Adrian ( quina viciada no vam agafar!!) i cap a la piscina a passar el matí amb un sol que acompanyava. Després vam fer el dinar, arròs amb tomàquet, tonyina i ous remenats boníssims i mentre alguns se'n tornaven cap a la piscina altres fèiem el
gos a l'ombra mentre jugàvem. A mitja tarda vam decidir anar cap al poble a fer-hi una petita visita i a jugar a unes quantes partides de l'home llop i cap al vespre, quan començava a fer rasca vam tornar al càmping. Avui si tocava fer el sopar d'horeta i anar a dormir d'hora que l'endemà ens hi tornàvem a posar. Aquell vespre, just després de sopar, ens vam haver de acomiadar de la Sira, que marxava perquè no es trobava massa bé. Ens va saber molt greu.
DIMECRES
Després del dia de relax, tots ens sentíem amb forces per fer a tope l'única etapa dura que quedava, que és la de Oix a Sant Pau de Segúries. Així doncs, dimecres ens vam llevar ben d'hora al matí per així agafar el mínim d'hores de sol possible caminant. Vam recollir les tendes i fer les motxilles i vam agafar el GR cap a Sant Pau. Tots estàvem mentalitzats que seria una etapa dura, així que vam aguantar força sense parar, i a la primera parada (just a un coll) ja vam esmorzar-hi. Després, ens quedava un bon tros de baixada tot passant per una masia, una riereta i paisatges ombrívols. Sabíem (ja que els monitors estaven ben informats de la ruta) que al final de l'etapa hi havia una pujada forta, i amb els ànims ben amunt la vam fer en un tres i no res! Tan bé va anar el dia que fins i tot vam trobar lloc a un càmping luxós amb una piscina enorme on, després de fer el dinar hi vam passar la tarda. Després d'una càlida dutxa i un sopar de llegums vam anar a dormir, pensant que al final l'etapa no havia estat tan greu com esperàvem!
DIJOUS
Ens vam llevar no tan d'hora com el dia anterior, ja que el tram que ens tocava era molt més light. Ens vam encantar una mica més a l'hora de plegar-ho tot però vam acabar marxant del poble a una hora raonable. Dijous, ens tocava anar de Sant Pau de Segúries a Sant Joan de les Abadesses, que per sort era un camí planer i de poca llargada.
Vam arribar tan aviat que els monitors van tenir temps d'anar a comprar el menjar pels dies següents al súper. Vam dinar al poble a una ombreta al costat d'una ermita. Allà també vam estar-hi una estona jugant a cartes, i tot seguit vam anar a buscar el monestir, per admirar-lo des de fora. A continuació vam decidir anar al gorg de la Malatosca, on hi vam passar la tarda. L'aigua estava congelada, però al final tots vam ser valents i ens hi vam banyar (algunes intrèpides vam nadar fins la cascada i tot!!). Aquell dia vam decidir que dormiríem a una esplanada (on casualment es fa el festival Clownia) ja que el càmping havíem investigat, i quedava massa lluny del poble. Així doncs vam marxar del preciós gorg per anar a investigar quin era el lloc més còmode per plantar les tendes. Un cop el vam haver trobat, vam anar a unes taules de picnic del costat de l'alberg on vam fer el sopar i tot seguit ens el vam menjar. Vam tenir la casualitat que just allà passaven una peli mentre sopàvem, i la vam mirar de fons. Un cop vam haver recollit i amb l'últim raig de sol, vam plantar les tendes i ens hi vam posar a dins ràpidament per descansar, ja que l'endemà era l'últim dia de caminar ja!!
DIVENDRES:
Vam marxar d'horeta de Sant Joan de les Abadesses i amb moltes ganes d'arribar ja a Ripoll. Ens havien dit que eren pocs quilòmetres i tots plans així que estàvem molt motivats. I va ser tal com ens havien dit! Després d'un bon esmorzar amb pa calent acabat de fer a Sant Joan de les Abadesses, amb un tres i no res vam ser a Ripoll. Allà ens vam fer una foto i vam menjar alguns fruits secs i vam agafar un caminet cap a Campdevànol, que és on hi havia el càmping més proper a Ripoll, el càmping Ripollès. Ens vam instal·lar al càmping i vam dinar uns fideus orientals boníssims!
En aquests càmping hi vam passar les dues últimes nits de la travessa . Només una pujada eterna ens separava de Campdevànol; el poble més proper però vam decidir anar a passar la tarda al poble igualment. Un cop dalt, però, semblava que la sort anés a favor nostre. Però abans, just ben dinat van arribar reforços: el Quim, la Sira i la Gemma que faltava carregats fins dalt de ganes i menjar. La síndria de mitja tarda ens va reviure tot fent un "concurs" on l'Adrián va ser el guanyador final (amb una mica de trampes però va guanyar). Finalment, uns quants jocs de rol i uns riures ens van acompanyar a dormir.
DISSABTE:
Després d'esmorzar vam tenir unes petites discussions sobre què fer. Dues opcions:
1) Quedar-nos fent "panxing" tot el dia al Càmping per recuperar forces
2) Acabar de gastar les forces visitant un/uns gorg/s que, en principi, quedàvem a prop.
La 2a opció va guanyar!!
Vam decidir fer una mica de piscina i endur-nos meló amb pernil per dinar direcció als gorgs.
La calor ens matava però les ganes de banyar-nos ens feia no parar. Un cop allà ens emportem una sorpresa: s'ha de pagar!! Per sort la noia que ho controlava ens va dir que podíem dinar per allà i esperar-nos a les 16h que resulta que aleshores ja no es pagava. Així ho vam fer! La Gemma Sanjuan i el Lluís es van apalancar tan que van preferir fer la migdiada mentre els altres visitaven el gorg.
El primer gorg era una mica més lluny del que ens pensàvem i vam acabar amb una lluita constant per compartir les poques gotes d'aigua bullint que ens quedava. Arribar al gorg ens va portar alguna caiguda de cul i ralliscada. Aquí alguns es van ofuscar una mica però la companyia era massa bona com per engegar-ho tot. Bany d'aigua fresca i cap al càmping una altra vegada.
Vam sopar i després vam aprofitar que era l'última nit per allargar i fer alguna cosa una mica diferent.
DIUMENGE:
Un dia brutal!! Mai us heu despertat amb pluja de pedres sobre la tenda, oi? Nosaltres sí!!! Resulta que dues de les "pedres precioses" del grup tenien ganes de jugar i donar un "bon dia" d'allò més dolç; ple de Nutella, croissants, ensaimades, magdalenes... Alguns una mica més de piscina matinera mentre d'altres feiem el dinar.
Maletes, tendes i cap a Ripoll a buscar el tren de tornada i a fer un bon gelat per berenar.
Un cop a Vic fem una mica de visita turística i recordem la Sharon; una ex companya Rovellonera que va haver de marxar a Vic. La busquem al Instagram i la convidem a venir per posar-nos al dia. Mentrestant, les munis van anar a buscar el gran sopar que demanavam cada dia.
Finalment, van arribar les PIZZES!!! La Sharon també es va quedar a sopar amb nosaltres i, en acabat, vam agafar el bus cap a Manresa amb alguna llàgrima afegida.
Sempre ens quedarà el dubte de si va ser l'excés de glucosa en sang el causant de la especial tendresa final.
Fins aviat!!
ROVELLONS
El diumenge 23 de juliol, tots els Rovellons, famílies i monitors ens vam llevar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, ja que tots esperàvem aquell dia amb moltes ganes! El nostre punt de trobada era el pàrquing del Carrefour, (on vam coincidir amb alguns fiesteros que encara no havien anat a dormir) i allà érem tots amb cares de son però apunt per marxar de travessa. Ens vam repartir en cotxes i vam posar rum fent una bona caravana cap a Banyoles, punt d'inici de la nostre ruta. Un cop allà, vam fer un bon esmorzar, la foto de grup i un cop ens vam haver acomiadat dels pares i mares vam començar una de les etapes suposadament bastant suaus direcció Besalú.
Es notava que era el primer dia i tots estàvem al 100% de forces, i xerrant avançàvem a molt bon pas sense problemes. El principal tema de conversa: el Quim, que per culpa d'un tall a la mà no gaire bonic s'havia hagut de quedar a Manresa. En algun moment vam tenir sort de la brúixola de l'Aina per poder-nos orientar però s'ha de dir que no ens vam perdre en cap moment. Parts, boscos, camins i alguna pujadeta i baixadeta entre camps acabats d'adobar ( QUINA PUDOOOR!!) i al migdia arribàvem a Besalú.
Veiem el poble ben a prop i de sobte vam tenir un dilema: "Ens arribem al poble a dinar i després ja arribarem fins al càmping o pugem directament al càmping, encara que el poble de Besalú és molt bonic i ens ho perdrem." Doncs bé l'opinió popular va decidir que arribéssim directament al càmping però ens vam endur una sorpresa no gaire agradable quan un cotxe amb uns senyors que semblaven francesos ens va assegurar que quedaven un 2km ben bons fins a arribar-hi. No us mentirem si us diem que van ser els dos pitjors km de tota la travessa amb un sol que apratava ben fort i una gana que se'ns menjava.
Ja cap el tard, la pluja va anar parant i vam tornar tots cap a les tendes, a comprovar que no s'haguessin mullat gaire i cap a fer nones que estàvem ben rendits.
DILLUNS:
Quan ens vam despertar, a les 6.00h del matí, tots els núvols ja havien marxat! Vam recollir les tendes ven molles, i vam menjar 4 galetes per agafar les primeres forçes per una etapa que pintava durilla però amb moltes ganes. El primer tram de camí, per escurçar, vam decidir no seguir el GR-1, el nostre gran aliat.
Vam fer el bon esmorzar amb pa, nutella i llet condensada quan dúiem aproximadament una horeta caminant prop de una cascada i vam seguir rum a Tortellà on ens vam tornar a creuar amb el GR, un poble amb una gran afició per les culleretes de fusta on els fanals tenien forma de culleres. Aquest poble era aproximadament a la meitat del recorregut que havíem de fer aquell dia, un 20 km, així que vam omplir les cantimplores i vam seguir caminant. Poc després vam creuar amb un pont medieval, el pont de Llierca, on ens vam fer la foto de rigor i allà vam fer una altra paradeta per menjar una mica, ja que prop del migdia i amb una calor que deu ni do ens tocava començar la primera pujada dura de la travessa.
El càmping d'Oix era prou bonic, amb una bona piscina i uns veïns Holandesos molt curiosos.
Vam arribar, vam plantar tendes, ja que tornàvem a tenir uns núvols a sobre una mica amenaçadors, i com no podia ser d'una altra manera vam anar de pet a la piscina. Després ens vam fer unes dutxes ben merescudes i ens vam posar a fer el sopar mentre l'Adrian ens començava a introduir el seu joc de rol al que tant ens vam enganxar. Cadascú tenia el seu personatge dins d'un món de fantasia i on podíem decidir la nostre pròpia història... molt divertit la veritat. I sabeu que? abans de sopar va arribar la Mireia!!! Després de sopar vam fer petar una mica la xerrada i vam anar cap a dormir.
DIMARTS
Dimarts va ser un dia de relax! Com que el dia anterior havia estat dur i la següent etapa també pintava força llarga vam fer un dia de descans entremig. Així que ja us ho podeu imaginar: ens vam llevar a quarts de nou, tot un luxe!, vam esmorzar amb calma, vam jugar al joc de l'Adrian ( quina viciada no vam agafar!!) i cap a la piscina a passar el matí amb un sol que acompanyava. Després vam fer el dinar, arròs amb tomàquet, tonyina i ous remenats boníssims i mentre alguns se'n tornaven cap a la piscina altres fèiem el
gos a l'ombra mentre jugàvem. A mitja tarda vam decidir anar cap al poble a fer-hi una petita visita i a jugar a unes quantes partides de l'home llop i cap al vespre, quan començava a fer rasca vam tornar al càmping. Avui si tocava fer el sopar d'horeta i anar a dormir d'hora que l'endemà ens hi tornàvem a posar. Aquell vespre, just després de sopar, ens vam haver de acomiadar de la Sira, que marxava perquè no es trobava massa bé. Ens va saber molt greu.
DIMECRES
DIJOUS
Ens vam llevar no tan d'hora com el dia anterior, ja que el tram que ens tocava era molt més light. Ens vam encantar una mica més a l'hora de plegar-ho tot però vam acabar marxant del poble a una hora raonable. Dijous, ens tocava anar de Sant Pau de Segúries a Sant Joan de les Abadesses, que per sort era un camí planer i de poca llargada.
Vam arribar tan aviat que els monitors van tenir temps d'anar a comprar el menjar pels dies següents al súper. Vam dinar al poble a una ombreta al costat d'una ermita. Allà també vam estar-hi una estona jugant a cartes, i tot seguit vam anar a buscar el monestir, per admirar-lo des de fora. A continuació vam decidir anar al gorg de la Malatosca, on hi vam passar la tarda. L'aigua estava congelada, però al final tots vam ser valents i ens hi vam banyar (algunes intrèpides vam nadar fins la cascada i tot!!). Aquell dia vam decidir que dormiríem a una esplanada (on casualment es fa el festival Clownia) ja que el càmping havíem investigat, i quedava massa lluny del poble. Així doncs vam marxar del preciós gorg per anar a investigar quin era el lloc més còmode per plantar les tendes. Un cop el vam haver trobat, vam anar a unes taules de picnic del costat de l'alberg on vam fer el sopar i tot seguit ens el vam menjar. Vam tenir la casualitat que just allà passaven una peli mentre sopàvem, i la vam mirar de fons. Un cop vam haver recollit i amb l'últim raig de sol, vam plantar les tendes i ens hi vam posar a dins ràpidament per descansar, ja que l'endemà era l'últim dia de caminar ja!!
DIVENDRES:
Vam marxar d'horeta de Sant Joan de les Abadesses i amb moltes ganes d'arribar ja a Ripoll. Ens havien dit que eren pocs quilòmetres i tots plans així que estàvem molt motivats. I va ser tal com ens havien dit! Després d'un bon esmorzar amb pa calent acabat de fer a Sant Joan de les Abadesses, amb un tres i no res vam ser a Ripoll. Allà ens vam fer una foto i vam menjar alguns fruits secs i vam agafar un caminet cap a Campdevànol, que és on hi havia el càmping més proper a Ripoll, el càmping Ripollès. Ens vam instal·lar al càmping i vam dinar uns fideus orientals boníssims!
En aquests càmping hi vam passar les dues últimes nits de la travessa . Només una pujada eterna ens separava de Campdevànol; el poble més proper però vam decidir anar a passar la tarda al poble igualment. Un cop dalt, però, semblava que la sort anés a favor nostre. Però abans, just ben dinat van arribar reforços: el Quim, la Sira i la Gemma que faltava carregats fins dalt de ganes i menjar. La síndria de mitja tarda ens va reviure tot fent un "concurs" on l'Adrián va ser el guanyador final (amb una mica de trampes però va guanyar). Finalment, uns quants jocs de rol i uns riures ens van acompanyar a dormir.
DISSABTE:
Després d'esmorzar vam tenir unes petites discussions sobre què fer. Dues opcions:
1) Quedar-nos fent "panxing" tot el dia al Càmping per recuperar forces
2) Acabar de gastar les forces visitant un/uns gorg/s que, en principi, quedàvem a prop.
La 2a opció va guanyar!!
Vam decidir fer una mica de piscina i endur-nos meló amb pernil per dinar direcció als gorgs.
La calor ens matava però les ganes de banyar-nos ens feia no parar. Un cop allà ens emportem una sorpresa: s'ha de pagar!! Per sort la noia que ho controlava ens va dir que podíem dinar per allà i esperar-nos a les 16h que resulta que aleshores ja no es pagava. Així ho vam fer! La Gemma Sanjuan i el Lluís es van apalancar tan que van preferir fer la migdiada mentre els altres visitaven el gorg.
El primer gorg era una mica més lluny del que ens pensàvem i vam acabar amb una lluita constant per compartir les poques gotes d'aigua bullint que ens quedava. Arribar al gorg ens va portar alguna caiguda de cul i ralliscada. Aquí alguns es van ofuscar una mica però la companyia era massa bona com per engegar-ho tot. Bany d'aigua fresca i cap al càmping una altra vegada.
Vam sopar i després vam aprofitar que era l'última nit per allargar i fer alguna cosa una mica diferent.
Un dia brutal!! Mai us heu despertat amb pluja de pedres sobre la tenda, oi? Nosaltres sí!!! Resulta que dues de les "pedres precioses" del grup tenien ganes de jugar i donar un "bon dia" d'allò més dolç; ple de Nutella, croissants, ensaimades, magdalenes... Alguns una mica més de piscina matinera mentre d'altres feiem el dinar.
Maletes, tendes i cap a Ripoll a buscar el tren de tornada i a fer un bon gelat per berenar.
Un cop a Vic fem una mica de visita turística i recordem la Sharon; una ex companya Rovellonera que va haver de marxar a Vic. La busquem al Instagram i la convidem a venir per posar-nos al dia. Mentrestant, les munis van anar a buscar el gran sopar que demanavam cada dia.
Finalment, van arribar les PIZZES!!! La Sharon també es va quedar a sopar amb nosaltres i, en acabat, vam agafar el bus cap a Manresa amb alguna llàgrima afegida.
Sempre ens quedarà el dubte de si va ser l'excés de glucosa en sang el causant de la especial tendresa final.
Fins aviat!!
ROVELLONS
M'agradat molt llegir aquest relat de la vostra travessa, tot una aventura, m'ha recordat la meva joventud i les colonies que feiem a Vilada. De mes gran també fen de cuinera als campaments del Agrupament Cavall Bernat de La Salle a la Riera de Marles, també alguna sorpresa, una nit ens va visitar una guineu i es va menjar el dinar que teniem preperat pel dia seguent, sorpreses de campaments, i això del pa amb nocilla també em sona, moltes llesques de pa. Gràcies per deixar-nos participar de les vostres vacances i convivències. Una iaia amb molts records.
ResponElimina