I per fi, després de molt de temps esperant a que
arribés el dia, va començar la Setmana Santa. Des del dissabte fins al dimarts (8, 9, 10 i 11 d'abril),
el grup de Rovellons marxaríem de travessa i recorreríem la Costa Daurada: des
de Vilanova fins a Tarragona. Sabíem que ens costaria, però de ganes no en
faltaven per a aconseguir-ho. Així doncs, el dissabte dia 8 al matí, vam agafar
el tren des de Manresa fins a l’Estació de Sants, i un cop allà, en vam agafar
un altre fins a l’estació de Vilanova. Dit així sembla molt ràpid, però fet i
fet van estar tres hores ben bones de trajecte.
Pels voltants de les 11h vam començar a caminar, el sol ja picava bastant,
però això no ens pensava pas aturar. Tot i que vam arribar sense cap problema a
la nostra primera destinació, el càmping del Francàs, cal dir que aquest primer
dia va ser bastant “durillo”: 16 km de passeig marítim que se’ns van fer
eterns. Per sort i a mode de recompensa, un cop al càmping, per allà les 17h,
ens vam banyar al mar: el primer bany de l’any!!!! (i com és tradició, sempre
amb el Mijac). Sense ni adonar-nos-en, se’ns va fer l’hora de sopar: aquest
vespre tocava cigrons de l’àvia (de pot, però força decents) i bacó. Com que
estàvem tots bastant cansats, vam anar a dormir d’horeta.
Un cop desperts i amb les piles a tope, vam
emprendre el segon dia de travessa. El nostre destí era el càmping Santa
Eulàlia, situat a Altafulla. Si hem de ser sincers, la caminada se’ns va fer
molt més planera i el paisatge era molt més agraït. A l’hora de dinar ja érem
al càmping i ens tocava cuinar arròs amb mandonguilles: boníssim!!!!!! Tot i
l’èxit del matí, cadascú de nosaltres es va endur una sorpresa...ja us podeu
imaginar que tantes hores sota el sol i algun descuit de crema solar van acabar
convertits en cremades! Malgrat això, la gran monitora Gemma Sanjuan, seguint el
principal lema del Safa: Mijac és compartir, va donar Aftersun a tothom.
Després d’haver reposat la panxa i d’un banyet a la piscina del càmping, vam
practicar el ball de caramelles; el ritme del Bruce Springsteen movia el nostre
cos. Arribada l’hora de sopar, vam cuinar el menjar (puré amb tonyina i
espetec) i ràpidament vam anar a dormir.
Semblava impossible, però ja era el tercer dia de
la travessa i curiosament, una de les monitores amb més història del grup de
Rovellons es feia gran: la Gemma Lorenzo (també coneguda popularment com a
Pubilla del Safa). La nit anterior havíem decidit despertar-la d’una manera
original, i així ho vam fer: vam entrar TOTS dins la seva tenda i ens vam tirar
sobre seu. Probablement no és el despertar ideal, però són les petites i
curioses coses les que fan d’un moment especial. Tot i que ens hagués agradat
poder passar el dia de celebració, calia caminar. Tot i això, només havíem de
recórrer 8-10 km (molts menys comparats amb els altres dies). La veritat és que
se’ns va fer bastant curt i a les 12h ja érem al nostre destí: el càmping Les
Palmeres, situat a una horeta i poc de Tarragona. Vam aprofitar el dia per
banyar-nos, practicar novament el ball de caramelles i construir un “tenderete”
per tal de protegir-nos del sol. Va ser un dia en el qual va regnar la calma i
la tranquil·litat, cosa d’agrair, i com que n’era un d’especial, vam acabar la
diada menjant pastís (molta sopa i molts frankfurts també, però això ja és un
altre tema...)
I finalment havia arribat l’últim dia. Estàvem un xic tristos, ja que
realment aquesta travessa ens estava unint molt a tots, però també s’enyorava el
fantàstic menjar i llit de casona. Ens vam llevar ben d’hora i vam començar a
caminar fins a Tarragona on ens esperava el tren que ens portaria fins a casa.
Van ser 3-4 hores intenses de trajecte (de tren), però a un quart de tres ja
érem a l’estació de Renfe de Manresa.
I que bonic va ser...VISCA!!!!
Fins aviat amics!
Rovellons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada