Dia 1 (28/03/2015):
Les Cokes ens vam
llevar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora per ser un grup imparable
i emprendre un llarg viatge cap a St. Vicenç de Calders.
La Mònica, a mig
camí, va pensar-se que s'havia deixat la truita a casa, quin ensurt!!! (pan con
pan, comida de tontos).
Després d'arribar a
la nostra esperada destinació, vam esmorzar i ens vam posar en marxa cap a
Vilanova i la Yeltrú. Després de fer una llarga passejada per el passeig
marítim de 5 pobles vam decidir que era hora de dinar, nyam nyam, menjar davant
del mar!!!!
Poc després de dinar vam adonar-nos
que estàvem a 400m del càmping, la nostra intel·ligència a vegades brilla per
la seva absència.
Al accedir al càmping volíem muntar tendes
però... ens faltava la Mireia i la seva corresponent part de la tenda... Oh
quina pena!!!!
Després..., va aparèixer la Mireia per
art de màgia!!! Tatxant !!!! Vam poder muntar tendes!
Al acabar, ens començava a roncar la
panxa i vam preparar el sopar i vam anar a prendre alguna que altra cosa i
jugar al telèfon, i vam anar a dormir ben d’hora per recuperar forces.
Dia 2
(29/03/2015):
L’endemà al matí
ens vam llevar amb un magnífic sol que sortia entre els núvols.
Direcció Sitges
vam passar per tot tipus de terrenys: sorra, pedra, asfalt... que va fer el camí
d’allò més divertit!! Vam aprendre l’himne del MIJAC; “YASÚS”, ens vam
entretenir tot cantant-lo pel camí (això es un rodolí).
No vam trigar
gaire a arribar a la vila de Sitges, on arribar al càmping vam dinar, després
vam prendre’ns un cafetó mentre ens relaxàvem amb la brisa marina. (jajajaja).
Després d’assajar
caramelles, i fer uns quants mots encreuats al bar del càmping vam adonar-nos
que no teníem sopar, això és un problema per la “religió de les Cokes”. Però
vam tenir la sort que els nostres companys de Cardenal Lluch estaven a la
parcel·la del costat i els hi va sobrar un culló d’arròs i ens el van regalar,
uf, quina sort!!!!
Després de petar
la xerrada una estona, vam anar a fer nones.
Dia 3
(30/03/2015):
Oh no! Arribava l’últim
dia de travessa... de la nostra última travessa...! Com passa el temps,
culleres! Ens vam llevar i vam e
smorzar, nyam!
smorzar, nyam!
Després de
plegar-ho i deixar-ho tot ben recollidet ens vam dirigir al centre de Sitges
per fer un vermutet (jejejeje).
Més tard, al
començar-nos a roncar la panxa (com sempre) vam fer el dinar i vam menjar molt
de gust amb una magnífica temperatura, que bé que s’hi estava a Sitges!!! Però
va arribar l’hora de tornar cap a Manresa! Fins mai més travesses com a grup!!
PD: Claudia t’estimem
PD2: CPC, piu, t’aplaudeixo
a la cara...
Les fantàstiques
magnífiques cokitas sexys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada